Negando a maior | Negant la major
.cat
Extret de la carta de J. Valls i Morato al director de La Vanguardia:
"En la polèmica suscitada a casa nostra referent a si és més democràticament legítim que governi el lider més votat, nego la major, això és: que Artur Mas sigui el líder més votat.
No m'he begut l'enteniment: tots els votants d'Iniciativa per Catalunya tenien molt clar (Joan Saura no se n'havia amagat mai) que si el votaven, aquest cap de llista maldaria per tal d'aconseguir que José Montilla esdevingués president de Catalunya. Per tant, totes les persones que es van inclinar per aquesta opció ho van fer perfectament conscients que apostaven pel líder socialista com a primera autoritat de la Generalitat. De segur que part de l'èxit electoral de Joan Saura rau en aquesta estratègia, que va conferir utilitat a una opció relativament minòritaria i que possiblement va arrabassar-li tres escons al PSC.
És obvi que les persones que directament van donar suport a Montilla també desitjaven que aquest polític cordovés fos el nou president de la Generalitat de Catalunya. De forma que 12 d'Iniciativa més 37 del PSC és igual a 49 diputats. Mentre que Mas nomes en va sumar 48.
Desenganyem-nos, Montilla és el president que s'estimen més els catalans. Hom pot objectar que Montilla i Saura són dos liders que representen dos partits diferents. Ben cert. Però què són Duran i Mas o, si es vol, Convergència i Unió? "
.gal
Extraído da carta de J. Valls i Morato ao director de La Vanguardia:
"Na polèmica suscitada na nosa casa referente a se é máis democraticamente lexítimo que goberne o líder máis votado, nego a maior, é dicir: que Artur Mas sexa o líder máis votado.
Non toleei: todos os votantes de Iniciativa per Catalunya tiñan moi claro (Joan Saura non o ocultou nunca) que se o votaban, este cabeza de lista esforzaríase por acadar que José Montilla chegase a presidente de Catalunya. Polo tanto, todas as persoas que se inclinaron por esta opción fixérono perfectamente conscientes de que apostaban polo líder socialista coma primeira autoridade da Generalitat. Seguro que parte do éxito electoral de Joan Saura radica nesta estratexia, que lle conferiu utilidade a unha opción relativamente minoritaria e que posiblemente lle rabuñou tres escanos ao PSC.
É obvio que as persoas que directamente deron apoio a Montilla tamén desexaban que este político cordobés fose o novo presidente da Generalitat de Catalunya. De forma que 12 de Iniciativa máis 37 do PSC é igual a 49 diputados. Mentres que Mas só sumou 48.
Deseganémonos, Montilla é o presidente que prefiren os cataláns. Pódese obxectar que Montilla e Saura son dous líderes que representan dous partidos diferentes. Certo. Pero qué son Duran e Mas ou, se se quere, Convergència i Unió? "
.mu
chuzame -
2006-11-12 at 12.36 am
jo també nego la major, però em sembla una reflexió molt tendenciosa i molt reduccionista de l’acció de votar. bé això de que nego la major ho matisi: ha guanyat les eleccions al parlament però no ha guanyat el govern. les eleccions són al Parlament, i les ha guanyat, una altra cosa és que no pugui formar govern.
En MOntilla ha guanyat en un sentit limitat de la paraula vèncer. la Parlament no ha guanyat, sinó que s’hagués presentat formalment amb una coalició preelectoral formal amb iniciativa. si bé es veritat que no ha guanyat les eleccions al Parlament sí que ho és que ha guanyat en una de les primeres tasques del Parlament, la formació de Govern. però aquí no s’acaba la tasca del Parlament.
vull pensar que els votants de Iniciativa tenen alguna esperança en les possibilitats del seu cap de llista. sinó deixem de subvencionar a tants partits i reduïm-los a aquelles formacions polítiques coincidents en investir a un determinat diputat.
si es veritat que les votacions al parlament s’enfoque com unes eleccions al govern, no vull creure que les mires del votants acaben amb la investidura. pot donar-se el cas que un votant de Iniciativa voti el programa polític d’iniciativa no obstant tenir clar que recolzaria a Montilla (i no dic no obstant que recolzi al PSC). jo voto sense compartir tots els extrems d’un programa (quan no és programàtic).
espero que quan algú voti, ho faci pensant no només el moment immediatament posterior dels pactes. això seria reduir la política a una setmana d’activitat extracameral. espero que qui voti tingui present que no és una baralla pel poder sinó una qüestió que té una repercussió al llarg de tota un legislatura. em sembla un error enfocar unes eleccions només en la formació de govern. Espero que els partits aportin alguna cosa més que la seva participació a la investidura. qui vota a iniciativa ho deu per perquè creu en la seva aportació política al llarg de 4 anys.
que carai. a mi m’agraden els governs en minoria perquè fan més riques les decisions del parlament.
(són dos quarts de dotze de la nit i he de sortir i no estic ready)
la última relfexió: aquí dalt em posa: to prove you’re a person (not a spam script), type the security word shown in the picture.
saps ke diu the security word shown in the picture? evidentment ILLA
illa illa illa, montilla maravilla
nanit
2006-11-12 at 6.41 pm
Necesitaré temps, cafeïna i un dia inspirat per contestar-te d’una manera mínimament digna. Però ho faré.
2006-11-14 at 2.32 am
El dirigent de Ciudadanos que va dir que Catalunya ‘em sua la polla’ va ser expedientat per assetjar sexualment a alumnes de l’Autònoma.
El ciutadà Iván Tubau és un personatge amb un currículum ben peculiar.
Va començar vinculat al cine porno escrivint guions i dirigint algun
curtmetratge d’aquest gènere. Anys més tard va aconseguir plaça de professor de redacció periodística de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB) on avui és catedràtic de periodisme cultural i alhora
articulista de El Mundo, entre altres. A tots els sidrals d’exaltació
espanyolista que hi han hagut els darrers anys a la universitat hi ha
estat present encarant-se violentament amb estudiants que protestaven per la presència de Vidal-Quadras i Jon Juaristi a la UB (desembre de 1999) o Fernando Savater i Goztone Mora (2003) també a la Central.
Però Tubau, a més del seu caràcter violent i exaltat, és conegut a la
seva universitat pels capítols d’assetjament sexual a alumnes que ha protagonitzat. Un dels mes sonats va succeir el 1993 quan a mitja classe de redacció periodística va callar en sec i es va quedar mirant una alumna tot dient-li en veu alta ‘no puedo concentrarme viendo tu cara porque tienes pinta de chuparla tan bien…’. Els alumnes presents en aquella aula ho recorden molt bé. D’aquella promoció n’han sortit coneguts periodistes de TV3, caps de premsa o redactors de diaris que no obliden aquella escena tan desagradable. La vexació de Tubau es va saldar amb un expedient que finalment no el va arribar a inhabilitar.
Per això potser va continuar tirant la canya de manera vil a diverses
alumnes, fet que va motivar altres expedients tot i que cap alumna va atrevir-se a portar-lo a la justícia ordinària i, tot plegat, també li ha sortit gratis.
Així són els liders de Ciudadanos. No ens estranya doncs que a Tubau, de tan calent que va, li suï la polla. Quin pocavergonya.
2006-11-14 at 11.59 am
M’havien enviat aquesta “notícia” per correu-e fa poc. M’en alegro de que es faci pública i tothom pugui llegir-ho, gràcies