De tots els moviments geològics que marquen el futur de la Terra no hi ha cap imatge més salvatge i més violenta que la contemplació dels llençols freds d'un llit desfet després de la combustió de l'amor.
Joan Barril, 27.03.07
chuzame -
This entry was posted
on Mércores, Marzo 28th, 2007 at 9.54 pm and is filed under a miña terra | la meva terra, lingua | llengua.
You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.
2007-03-29 at 8.45 am
n’hi ha per llogar-hi cadires amb en Joan Barril. semblava poca cosa quan li llegia les columnes.
n’estàs segur de la seva afirmació….això és molta càrrega històrico-geològica.
i el telefon ke penja? és normal aixÒ dels telefons en posició vertical? i no cau l’auricular? no entenc pk en aquest cas no actuen les forces de la gravetat? quant pesa el telf? i mart quant pesaria? i a Jupiter? tu quant peses a Saturn? i quanta massa tens per regalar-me?
i el quadret que ocupa el centre de la foto? és el típic quadre que amaga la caixa dels ploms? tens ploms a lhabitació? o te alguna cosa d’especial? has pensat que mai que els quadres també poden despenjar-se un dia per sorpresa… i llavors que? amb una mica de sort només cauen, però i si et cauen al cap? la solució seria deixar tot el que penja de la parte a terra…. correctament apilat i organitzat, però a terra. desafiar d’aquesta manera la gravetat no portarà res de bo en el futur. ho pagarem amb interesos.
i la OVNI que apareix a lesquadre dret inferior? serà que fas fotos del que tens a l’esquena i calcules malament l’enquadrament? a veure si aprens a fer fotos d’un bon mestre “pequeño saltamontes”.
(em disposo a endissarme l’apassionant tema de la transmissió de participacions de les societats cooperatives catalanes limitades)
que tinguis un bon dia