OURICEIRA

La gran aventura del curs, sense dubte, ha estat creuar la frontera com a maqui-geòlegs. El refugi de Sadernes, sense llum ni aigua corrent, el desnivell i les vistes del cim del Bassegoda, la succesió vall-carena-vall-carena-vall-carena fins a l’infinit, les calcàries encavalcant-se i plegant-se 101 cops, la vegetació més impenetrable, el ritme despreocupadament supersónic del professor, un bany a unes basses secretes després de fer semi-escalada… i moltes més coses que només sobreviuran a les nostres retines i a les historietes que els hi explicarem als nostres nets.

A gran aventura do curso, sen dúbida, foi cruzar a fronteira como maqui-xeólogos. O refuxio de Sadernes, sen luz nin auga corrente, o desnivel e as vistas do pico de Bassegoda, a sucesión val-cresta-val-cresta-val-cresta até o infinito, as calcáreas encabalgándonse e plegándose 101 veces, a vexetación máis impentrábel, o ritmo despreocupadamente supersónico do profesor, o baño nuhas pozas secretas despois de facer semi-escalada… e moitas cousas máis que só quedarán nas nosas retinas e nas historietas que lles contaremos aos nosos netos.

Vist així no sembla tan difícil, oi? Mireu la ruta que recomana papá Google i la que vam fer nosaltres:

Visto así non semella tan difícil, ou? Mirade a roita que recomenda papá Google e a que fixemos nós:

Quan trobi el cable de la càmera penjaré fotos de la nostra feina, que caminar només era el mitjà de transport!

Cando atope o cable da cámara colgarei fotos do noso traballo, que camiñar só era o medio de transporte!

This entry was posted on xoves, maio 17th, 2007 at 12.01 pm and is filed under xeoloxía | geologia. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.