Confiança en el Govern | Confianza no Govern

Ahir em va alegrar l’esmorçar la notícia que el Govern Català vol aconseguir que la meitat de les pel·lícules projectades als cinemes de Catalunya s’estrenin doblades o subtitulades en català. Als matins de TV3, aquest programa-tòtem, plantegeven la següent pregunta al públic (mantins.sí / matins.no):

Està d’acord que la meitat de les pel·lícules s’estrenin en català?

La resposta va ser contudent: 83% Sí. 17% No.

Al día següent la pregunta gira sobre el mateix tema, però amb un matís important:

El govern aconseguirà que la meitat de les pel·lícules s’estrenin en català?

La resposta també és contundent, però oposada: 21% Sí. 79% No.

És aquesta la perplexitat de la qual ens parlava l’Associació Catalana de Sociologia? La ciutadania no és ingénua i sap (sabem) que s’haurà d’enfrontar als bombarders mediàtics madrilenys (i d’altres “regions”, com ara La Voz Coz de Galicia), haurà de trencar-se el cap contra els tancs del front espanyolista PP-PSOE, arribar a acords complicats amb l’escut anti-míssils de les grans empreses de distribució… ben pensat jo també votaria Sí a la primera pregunta i No a la segona.

És una llàstima que aquesta sensació de “voler i no poder” estigui tan arrelada a la societat catalana. A Galiza encara no hem assumit el primer verb; ni parlar-ne del segon.

Onte aledoume o almorzo a nova de que o Govern catalán quere conseguir que a metade das películas proxectadas en Cataluña se estrenen dobrades ou subtituladas ao catalán. Nos matins de TV3, ese programa-tòtem, formulaban a seguinte pregunta ao público (mantins.sí / matins.no):

Está de acordo en que a metade das películas se estrenen en catalán?

A resposta foi contundente: 83% Si. 17% Non.

Ao día seguinte a pregunta xira sobre o mesmo tema, pero cun matiz importante:

O goberno conseguirá que a metade das películas se estrenen en catalán?

A resposta tamén é contundente, mais oposta: 21% Si. 79% Non.

É esta a perplexidade da que ens falaba a Associació Catalana de Sociologia? A cidadanía non é inxénua e sabe (sabemos) que terá que enfrontarse aos bombardeiros mediáticos madrileños (e doutras “rexions”, como La Voz Coz de Galicia), terá que escornarse contra os tanques da fronte españolista PP-PSOE, chegar a acordos complicados co escudo anti-misís das grandes empresas de distribución… ben pensado eu tamén votaría Si á primeira pregunta e Non á segunda.

É unha mágoa que esta sensación de “querer e non poder” estea tan enraizada na sociedade catalana. En Galiza índa non asumimos o primeiro verbo; nin falar do segundo.

3 reflexións sobre “Confiança en el Govern | Confianza no Govern

  1. Aposta per la versió original subtitulada

    A més, el document planteja una aposta pel cinema en versió original, amb la intenció de ‘respectar la integritat de les obres artístiques’, segons Tresserras, i a la vegada ‘familiaritzar els ciutadans en l’aprenentatge de noves llengües’, com a condició indispensable ‘per encarar la globalització’. Però a diferència del que passa ara, la subtitulació dels films també s’ha d’oferir tant en català com en castellà, ‘perquè hi ha dues llengües oficials’, afegeix el conseller.

    En cas que els distribuïdors optin pel doblatge, una opció poc habitual en altres països europeus i que els sortirà més cara, estaran obligats a equilibrar les còpies en català, a l’empara de l’article 28.3 de la Llei de política lingüística del 1998. Pel conseller, l’actual desequilibri de l’oferta significa un ‘dèficit democràtic’, afavorit per un mercat ‘blocat’ per les divisions espanyoles de les grans distribuïdores, com ara Warner Bros, Hispano Fox Film, Universal Pictures, The Walt Disney Company o Sony Pictures.

    http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3550842

    Seguint amb la línia de fomentar la versió original, la més habitual en altres països, però una raresa a Catalunya, aquesta xarxa, que es gestionarà des de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) o una empresa pública creada expressament, servirà per programar cinema en versió original subtitulada, preferiblement produccions europees, per fomentar l’exhibició del cinema fet al país, i a la vegada oferir llargmetratges doblats al català.

    http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3551360

    Ás veces hai pequenas actuacións que marcan o futuro dun país (ou estado). Se no seu momento se optase pola subtitulación, hoxe o nivel medio en inglés sería superior… sempre estamos a tempo de cambiar, non?

Os comentarios están pechados.